miércoles, noviembre 30, 2011

Pica i martell

Per mi encara ets una muntanya misteriosa i tot i així em dius que no hi ha ningú que hagi arribat mai tan endins de les teves grutes com jo. "Mai ningú ha recorregut tants quilòmetres com tu", em dius, com una altra forma de dir-me que m'estimes.

Mai et podré explorar del tot. Quan arribo al fons d'una d'aquestes grutes penso si no seria millor que comencés a excavar la roca amb la pica i el martell. Llavors m'aturo i em quedo bocabadat davant la paret fosca, amb un sol pensament: "Quan ho hagi explorat tot ja no hi haurà ni coves, ni misteris, ni muntanya."

Alex Rufí

martes, noviembre 29, 2011

Cobdicia

No visquis per tenir-ho tot i no moriràs amb por de perdre-ho tot.

Alex Rufí

viernes, noviembre 25, 2011

Ràpid

Corro fins on m'arriben les forces cap a la pressa.

Rufí

jueves, noviembre 24, 2011

Faquir

El gerro de la taula del menjador.
L'has trencat dins meu.
Els vidres se'm claven al fons del cor,
però no sento res.

M'estiro al llit.
Sóc un faquir.

Les teves paraules son punxes de ferro,
però no fan mal.

La porta de casa és tancada
i el gerro encara està sencer
damunt la taula.

Dins meu
el vidre esmicolat
m'esquinça l'ànima.


Rufí