"Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!" Ho sap tot, ho té tot, aquell tot tant de blanc occidental, o sigui bàsicament: dona, casa i treball. I a més està sempre net i polit i té les ungles tallades, cada matí es dutxa a la mateixa hora, i a la mateixa hora es posa crema hidratant, en pot de mascle es clar, i el dia, el dia és perfecte. Tant que no tinc paraules més les que he dit, però tantost, a la nit, en Manel s'estira al llit i no pot tancar els ulls i no conta ovelles perquè això no ho fa ningú, és un pur convencionalisme, un pacte dels escriptors de contes infantils. S'adorm, en canvi, contant les vegades que avui li han dit: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!" .
I entra en somni maquinant un pla per ser imperfecte. Quan arriba al seu lloc de treball s'assegura que tothom el miri, que el silenci dels vouyeurs sigui d'observació absoluta. I mentre apropa el seu cul a la cadira en Manel es tira un pet sonor, gairebé puntxegut, amb la mala sort que sobre el so del pet s´ha sentit el tecleig de l'olivetti de l'Esteve, el més iconoclasta de l'oficina,
i l'únic que, com cada matí, ni tant sols ha saludat al Manel.
Llavors l'esperança del Manel és que algú li atribueixi la olor nefasta del pet i tots es riguin d'ell i no pot esperar i diu: "he sigut jo, el del pet he sigut jo!". Tota l'oficina riu i el Manel està gairebé satisfet, però llavors nota quelcom extrany en aquell riure general. No! no es un riure de burla, ni molt menys, sinó d'incredulitat, i l'Esteve diu: "Com vols que sigui teva aquesta pudor si no es ni tan sols humana, això ve de fora home, deu ser del polígon, de tant en tant n'arriben efluvis". I el missatge de l'Esteve, el més iconoclasta de l'oficina, en el fons ve a significar més o menys de nou: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!". I aquesta és la història del Manel: Ho sap tot, ho té tot, esta sempre net i polit i té les ungles tallades, cada matí es dutxa a la mateixa hora i a la mateixa hora es posa crema hidratant en pot de mascle es clar i el dia, el dia és perfecte.
Avui però justament quan s'està afaitant sense cura, desganat, es fa un tall. Tant bon punt veu brollar aquell fil de sang se li marca a la vena del coll la tendència suicida i esbossa un intent patètic de suicidi amb una gilet d'aquestes de tres fulles protegides amb una reixa especial, Gilette Macth 3, per posar un exemple. Exactament com fer un túnel a un mur de formigó amb una cullereta amb la mà dreta d'un esquerrà.
A l'oficina intenta exhibir el dors dels seus canells, però les rascades són tan superficials que ningú li dirà res excepte quelcom semblant a, o exactament: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor!".
Per això avui (un altre avui) el Manel se´n va al Doctor Roca i es fa una revisió general. Assenyala al formulari:
un ànalisi de tot siusplau (siusplau només ho pensa, perquè és educat).
Al cap d'uns dies en Manel rebrà els resultats on només hi faltarà una dedicatòria del Doctor Roca que, tot i que no hi és, en Manel sent ressonar dins seu. I diu així com ja us podeu imaginar: "Manel, ets un crac! ets un mestre! ets simplement el millor! Ho saps tot, ho tens tot aquell
tot de blanc occidental o sigui bàsicament: dona, casa i treball. I a més ens enterraràs a tots amb aquesta salut de ferro. Per no recordar que estàs sempre net i polit i tens les ungles tallades. Cada matí et dutxes a la mateixa hora i a la mateixa hora et poses crema hidratant, en pot de mascle es clar, i el dia, el dia, encara que tu avui vulguis tempesta, és perfecte."
Rufí
