El último rayo de sol

Estaba a cincuenta metros de la orilla. Sus hombros insinuaban un precioso cuerpo de mujer. Entré en el agua, cerré los ojos y nadé hacia ella. Al abrirlos, se había alejado. Para no intimidarla volví a mi toalla. Pese al frío, permanecía allí, flotando como una boya.

Cuando el sol abandonaba la playa vacía, me miró por primera vez. Parecía que quisiera salir. Entonces se giró, braceó hacia el fondo y se sumergió. Ni chapoteos, ni gritos. Nada, salvo un destello. Nada, salvo el último rayo de sol de la tarde chocando contra el lomo plateado de un gran pez.

Rufí

Belleza

El retraso de Dorian Gray.

Rufí

Clara

Dels teus peus,
el patinatge artístic
dels teus silencis.

Un text permanent,
conclús i obert.

Camps semàntics per cada paraula,
cada espai en blanc,
caràcter, signe i serifa.

Cops de tinta negra
dels punys metàl·lics
d’una màquina d’escriure:

Antologia en VHS

Repasso fotografies
que van néixer
al quiròfan vermell.

Rebobino amb un bolígraf Vic
els teus racons.

Exploro els anys que conec
i m’imagino els que no he vist.

I estic content de poder dir,
amb un marge absolut d’error,
que en el fons ets una paraula.

Rrrrrrrrrrrraaaaaaaaaichhh!!!

Un paper marcat per una estrebada de tinta,
rebregat per una impotència incontrolable
i llançat amb paràbola a la paperera,
pot renéixer dins d’un text.

Un text permanent,
conclús i obert.

Camps semàntics per cada sentiment,
cada silenci,
so, gest i fesomia.

Un text en vers
amb el teu nom, els teus ulls,
i la teva anatomia.